dijous, 16 de maig del 2013


I aquí la meva darrera entrada abans de fer el darrer lliurament del portafoli.

La veritat és que encara que hagi estat un curs intens i que hagi duit molta feina, ha pagat molt la pena. Conèixer els companys i els tutors, compartir experiències i intercanviar punts de vista, ampliar coneixements, i un llarg etcètera, ha estat molt interessant i profitós. Estic molt contenta d'haver realitzat el curs (encara que en moltes ocasions vaig pensar en abandonar), perquè m'ha ajudat molt en el meu dia a dia com a directora i he pogut compartir tot el meu aprenentatge amb els meus companys d'equip directiu, cosa que ells han agraït molt (he de reconèixer que ells també m'han ajudat molt a mi en determinades activitats del curs).

Avui he tornat a llegir la presentació que vaig fer al portafoli i puc contestar a una pregunta que em feia cap allà a l'octubre. Ara ja no dubto si el curs que ve continuaré de directora o no, ja està decidit, projecte presentat (amb el mateixos membres de l'equip) i aprovat. Vaig tenir molts dubtes, perquè trobo que és una feina moltes de vegades dura i molt poc agraïda, i amb els temps que corren i així com estan les coses els claustres no són el que eren abans, han perdut la il·lusió i tenen molt poques ganes de col·laborar. Però quan t'estimes el centre, hi tens bons companys i amics, i estàs content dels alumnes, quan surt la convocatòria de candidats a director, gairebé no dubtes ni un segon en emplenar els papers. Així que ara sí que començarà l'etapa de directora nomenada així com toca i que compta amb tots els requisits!

Gràcies per la vostra paciència i la vostra ajuda.


TIL


Abans d'acomiadar-me del curs volia fer una petita reflexió sobre el TIL. No crec que hi hagi ningú que no estigui d'acord amb mi si dic que s'han equivocat en la manera no progressiva en què el volen implantar. Mirau que hauria estat fàcil fer-ho de manera progressiva i començant només a primer de primària. És una idea fantàstica que els alumnes puguin aprendre una assignatura o més en una llengua estrangera, perquè estic seguríssima que sí que serien més competents en aquesta llengua. Però els alumnes necessiten estar preparats, tenir una base, no que els “amollin” a dins una aula amb un professor que els parli en anglès i els expliqui uns continguts que amb la seva llengua materna ja els consta entendre. 
També necessitam professorat format i amb confiança en ells mateixos per impartir la seva matèria en una llengua que no és la seva. 
No crec que un B2 sigui suficient per a fer-ho. És imprescindible que primer formin el professorat, i no és suficient que li donin un paperet dient-li que té el B2.  Necessiten formació relacionada directament amb la seva assignatura, que li donin recursos que l'ajudin a l'aula,... No vull ser pessimista, però crec que els nostres alumnes ni milloraran la competència en llengua ni els resultats de les matèries, sinó més bé el contrari. I tampoc crec que l'administració pugui oferir els recursos necessaris per a dur a terme aquest projecte.

dimecres, 15 de maig del 2013

AVALUACIÓ PROJECTE DIRECCIÓ



Ja han avaluat el projecte de direcció que hem presentat el meu equip i jo. Estic molt contenta, ja que l'avaluació ha estat molt positiva i ens han posat una bona nota. Ara veurem si és possible tirar-lo endavant; espero comptar amb la participació de tot el claustre, però sobretot espero que l'administració ens faciliti tot allò necessari per a poder-lo dur a terme.

TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES


TIL! Decret, instruccions, descontent general, difícil implantació, antipedagògic, professorat no preparat, alumnes perjudicats, professorat que tremola per si és desplaçat, manca d'informació, interpretacions diferents del decret i de les instruccions, final de curs inminent, elaboració a l'atropellada, difícil elecció d'assignatures, un telèfon d'informació i ajuda pel TIL que no ens sap resoldre els dubtes...i un llarg etcètera. Bufff!! Setmanes d'estrés total!! Impossible tenir content a tothom. Però no ens queda més remei que fer un projecte de centre si no volem que ens imposin un projecte que encara és més difícil de dur a terme.
Al meu centre encara no ens hem posat d'acord ni tan sols en les assignatures que hem de fer en cada llengua, i molt menys hem elaborat el document. Qui ho ha de fer? La CCP. Sí, és molt fàcil dir-ho, però quan??? D'aquí una setmana ha d'estar redactat. Qui ho redactarà? L'equip directiu, per variar. A mi les feines em desborden. No sé com es troba la resta d'equips directius, però això és un desgavell. A final de curs, com si no bastassin totes les feines que tenim, per a què encara ens en donin més. L'únic que tenim clar és que farem un projecte alternatiu, acollint-nos a l'article 20 del decret.
Un altre aspecte que me preocupa és el que veig que passa a alguns departaments: tothom mira per ell. Companyerisme...on és el companyerisme? Ah, no, me sap greu, tu ets el darrer que ha arribat i te toca a tu, tan si és en castellà com si és en anglès. Mal "rollo". És això el que volen també??? Crear mal ambient? Companys, això no es pot consentir! Però trobo que el professorat hauria de ser més solidari i cercar solucions que siguin equilibrades per tothom i en les quals tots hi participin.

diumenge, 12 de maig del 2013

SANT JORDI 2013


El curs passat la comissió de normalització lingüística de l'IES Porreres va decidir dedicar cada curs escolar a un personatge conegut i realitzar activitats sobre aquest des de diferents assignatures. L'elegit va ser Mossèn Alcover i aquest curs escolar l'hem dedicat a l'escriptor santanyiner Antoni Vidal i Ferrando. Des d'octubre fins a abril s'han duit a terme moltes activitats, les quals han tingut la seva culminació en la jornada de Sant Jordi. Aquest dia tan assenyalat al nostre centre s'han exposat molts dels treballs realitzats des de les diferents matèries, la majoria d'elles fetes a partir dels versos d'aquest autor: calendari poètic del mes d'abril, sembra de versos, representació teatral d'alguns poemes, pòster del'autor en estil pop-art, versos musicats per un grup d'alumnes i interpretat per ells, van fer una entrada de l'autor a la viquipèdia, etc. Així mateix també es vam elaborar lemes per la llengua, es van representar festes típiques dels pobles de Porreres, Montuïri i Vilafranca, es van traduir al llatí, alemany, àrab i anglès alguns dels poemes de Vidal i Ferrando, entre d'altres. Vam convidar a Antoni, el qual va estar encantat de compartir aquesta diada amb nosaltres. Va disfrutar de veure la feinada que s'havia fet, va alabar molt als alumnes i professors per la feina feta i va entregar els premis del concurs literari que es fa cada any al centre. Per acabar l'acte, els alumnes de botànica van ajudar a sembrar un arbre a Antoni, al qual li vam posar el seu nom. La diada va estar plena de roses amb missatges que tant alumnes com professorat havien comprat als alumnes de 3r ESO (primera activitat per recollir diners pel viatge d'estudis del curs que ve); en total es van vendre gairebé 2200 roses!! Esper poder continuar gaudint d'aquesta festa durant molts anys.
Si voleu veure algunes fotografies de l'acte, clicau aquí.

diumenge, 21 d’abril del 2013

PROJECTE DE DIRECCIÓ


Mai m'hauria pensat passar-me totes les vacances de Pasqua a l'institut acabant de redactar el projecte. Però això és el que he fet! Gràcies per les vacances.
Redactar un projecte per primera vegada i amb tan poc temps com hem tingut, no ha resultat fàcil. Encara que ja sabíem que ens volíem presentar, no pensàvem que una vegada publicat el BOIB i els candidats que es presentaven pel càrrec, hi hauria tan poc temps. Treballar en el projecte durant les hores de feina és impossible, perquè les tasques del dia a dia et mengen. Per tant, entre caps de setmanes, algun horabaixa i les vacances de Pasqua hem elaborat el projecte. Quin fart de pensar. Quantes pluges d'idees (tanta sort del Linoit i del google drive!!). Quins nervis.
Però al final ens n'hem sortit. Un projecte senzill, fàcil de llegir, bastant visual, i potser, com alguns l'han qualificat, una mica ambiciós per la quantitat de línies d'actuació que ens hem proposat. Així i tot, el projecte no és fruit només de la feina de l'equip directiu, sinó també de la col·laboració d'alguns membres del claustre que, de manera voluntària, ens van voler ajudar aportant les seves idees i propostes en una reunió a la que vam convidar a tot el claustre.
No me pensava mai que el dia de la presentació del projecte al claustre estaria tan nerviosa. Sí, com si hagués de presentar-me a oposicions, no exagero. Però la veritat és que va anar molt bé i ningú no va tenir cap pregunta (encara que suposo que els dos professors que es van passar tot el temps de l'exposició enviant whatsapps, si no l'han llegit, encara no saben el que presentam...).
Pel que fa al consell escolar, ja va ser molt més fàcil, estava més relaxada. Els professors ja el coneixien, alguns pares ja l'havien mirat i els alumnes estaven il·lusionats en què nosaltres ens presentéssim, per tant, cap problema. Tots estaven molt receptius i va anar tot molt rodat.
Ara ens queda la part d'avaluació per part de la comissió. A veure quina nota ens posen! Jo he de dir que estic bastant contenta del projecte que hem fet, o sigui que crec que puc estar tranquil·la (segurament els tutors del curs de direcció seran més crítics que la pròpia comissió).
I per acabar crec que ja puc dir que l'experiència de formar part d'un equip directiu i de fer un projecte és una experiència que hauria de viure tothom (sobretot el sector més crític dels equips directius) perquè és molt enriquidora i és una tasca que no té res a veure amb el dia a dia d'un docent que va de l'aula al departament.

CONVIVÈNCIA

Sé que han passat molts dies des de la darrera entrada al blog, però redactar el projecte de direcció ha duit moltes hores de feina i, la veritat, no he tingut massa temps per pensar en el blog. En aquesta entrada, però, em centraré en el mòdul de convivència i després ja vos explicaré una mica com ha anat això del projecte.

Aquest mòdul m'ha servit per fer una mica de reflexió sobre les actuacions que duim a terme en el centre per tal de millorar la convivència. Sincerament, trobo que no anam gens desencaminats, encara que moltes de vegades ens falten els mitjans per dur a terme algunes actuacions que serien desitjables i en altres ocasions ens fa falta l'ajuda de l'administració o bé de les famílies.
La convivència és un tema molt ampli, i considero que en aquest mòdul ens hem centrat una mica massa amb els alumnes i amb el decret de drets i deures i enfocat, potser, en el que és la convivència "fàcil" del dia a dia. Així i tot, he de dir que els tutors han estat molt atents i molt clarificadors sempre que he tengut algun dubte.
M'ha agradat molt la part de mediació, ja que nosaltres durant el curs actual teníem la intenció de fer la formació, però la manca de motivació del professorat ens ha impedit posar-lo en marxa (només 7 o 8 professors s'hi van apuntar). La informació donada ha estat molt clara i crec que de cara al curs que ve em serà molt més fàcil explicar en què consisteix i aconseguir que més professorat s'hi vulgui implicar. Solucionar problemes entre iguals crec que és la millor manera d'aconseguir resoldre els conflictes.
Encara que en aquest mòdul no se n'ha parlat, considero oportú mencionar el programa PISE. Durant aquest curs escolar n'hem posat en marxa quatre i considero que han estat essencials per a millorar la convivència als grups que assistien aquests alumnes, com també per als alumnes que participen d'aquest programa ja que són alumnes que no volen ni poden estar dins l'aula. Les empreses on estan fent el PISE estan molt contents amb el seu comportament i amb la feina que fan, mentre que quan venien al centre eren expulsats de l'aula contínuament. Consideram que és un bon programa, però moltes de vegades duu molt de temps d'espera per aconseguir-lo.
Una altra actuació que ens ha resultat molt positiva al centre i que ha fet que durant els esplais no hi hagi conflictes (enguany no hem amonestat a cap alumne durant els esplais!) han estat les competicions esportives que hem posat en marxa. Els alumnes estan molt implicats en el torneig, uns disfruten de jugar, i altres de mirar. I mentre, ningú no es baralla.