Som na Mika Obrador i som professora d'anglès de l'IES Porreres des de fa set anys i des del curs 11-12 ocup el càrrec de directora d'aquest centre, la qual cosa va ésser tot una sorpresa.
Per motius que no és necessari explicar, vaig decidir, a contracor, participar en el concurs de trasllat el curs 10-11 i el me van concedir. Dia 1 de juliol ja no pertanyia a l'IES Porreres. Començades les vacances vaig anar a Formentera, a relaxar-me i a fer-me a la idea que no tornaria al que fins ara havia estat el "meu" centre. Uns dies després d'haver-hi arribat vaig rebre la telefonada que va canviar el meu, diem-li, destí immediat. Des d'inspecció educativa me van plantejar agafar la direcció del centre. Tenia 24 hores per decidir-me, i amb menys temps del que m'havien concedit, des de Formentera vaig fer l'equip (és per aquest motiu que he decidit compartir amb vosaltres una de les fotos que em van fer aquell dia).
Van ser dies, evidentment, de nervis, no de relax com tenia planejat. Els meus pensaments es van convertir en preguntes una darrera l'altra, em venien pluges d'idees constants sobre el que hauria de fer, incertesa, por,... i les preguntes que més es repetien eren "Saps on t'has ficat?, Estàs segura del que has decidit?". I la resposta a ambdues preguntes, ara que ja ha passat un any, era NO.
Començar la tasca no va ser fàcil. Si alguna vegada havia pensat en formar part d'un equip directiu algun dia, era amb el rol de cap d'estudis, mai com a directora (i molt menys sense cap aprenentatge previ!). Els meus coneixements sobre la direcció d'un institut eren, com podeu imaginar, mínims, però així i tot, com que el meu equip i jo estimam el centre, ens en vam sortir i vam superar el primer any (i molt millor del que ens pensàvem!). Va ser un any d'aprenentatge diari i continu, i així i tot, algunes coses les fèiem o per intuïció o amb l'ajuda d'alguns directors d'altres centres que sempre van ser allà perdonar-nos una mà.
El claustre també ens va recolzar moltíssim i sempre tenien una paraula d'ànims, i això va fer que no ens desaniméssim i que el dia a dia fos més bo de dur.
Prendre decisions no és fàcil; tenir content a tothom és impossible; adonar-te'n que no saps ni què ni com s'ha de fer, és de vegades molt frustrant; però anar-te'n satisfet de la feina feta i que els teus companys ho reconeguin, és molt gratificant.
Si he decidit fer aquest curs és perquè pens que em pot ensenyar moltíssimes coses i que pot millorar, i molt, la meva feina dins el centre i perquè consider que és molt necessari una formació per a desenvolupar el rol de director.
El que sí que vos puc dir és que enyor moltíssim ensenyar anglès, trob a faltar la relació amb els alumnes, compartir hores amb els meus companys i amics, i molts de dies quan m'aixec me deman "Has de continuar el curs que ve de directora?"
Fins aquí la meva presentació i primera reflexió. Quan acabi el curs, a la meva conclusió, compartiré amb tots vosaltres la meva resposta a la darrera pregunta.
