REFLEXIONS

Ja acabam el mes d'octubre. Ja hem entregat la PGA, hem fet l'avaluació zero, la reunió de pares,... i el desànim dels docents és ben present durant el dia a dia. Veus persones entusiastes, amb dedicació total i absoluta a la seva feina, però farts de totes aquestes mesures que es prenen i que destrueixen a poc a poc l'educació de qualitat. El professorat se sent impotent, cansat després de tantes hores lectives seguides, de tants alumnes amb necessitats tan distintes als quals és impossible atendre de la mateixa manera que feia abans. No hi ha temps per dur a terme totes aquelles activitats que ens i els agraden, perquè no disposen del temps suficient per a preparar-ho com cal...
Tot això queda ben reflectit a les programacions. Ningú no vol fer totes aquelles sortides i/o activitats que es feien abans; són conscients que les famílies no poden assumir les despeses que aquestes suposen i els professors no volen invertir ni un segon més del que els toca treballar, no amb aquestes condicions.
I jo ho entenc...però alhora me provoca molta tristor. Tristor perquè els alumnes no en tenen cap culpa, i al cap i a la fi, ells són els perjudicats.
El meu centre és petit i hi ha molt de professorat definitiu que coneix i s'estima els alumnes. Per això han acceptat continuar fent la majoria de les activitats que sempre s'han duit a terme al centre, però amb ressignació. Són moments difícils i és difícil motivar al professorat. Aquest any volíem dur a terme un projecte de centre i el claustre ha decidit que no hi vol participar; com vos podeu imaginar no ens ha estranyat. Així i tot, reconeixo i agraeixo el suport que la majoria del claustre ens dóna.

Formar part d'un equip directiu en aquests moments és una tasca difícil. Estàs entre l'administració i un claustre enfadat. Saps quines són les teves obligacions, però entens perfectament les actuacions i reaccions del claustre. Hi ha dies que sents que te peguen de per tots els costats i no saps cap a on t'has de girar... Tens idees que vols dur a terme, però saps que no és el moment i que no tendran acceptació. I mir enrera, m'encanta el que veig i vull que torni. Malauradament ve l'hivern, i tot és gris i fred...