ELS ALUMNES I JO

Dissabte, 9 de març de 2013

Ja hem tornat del viatge d'estudis, s'ha acabat el pont... tornada a la rutina. Però ja queda molt menys per les vacances.

El viatge d'estudis ha estat tot un èxit. Professors i alumnes ens ho vam passar d'allò millor. I és que aquest tipus d'activitat et fan acostar encara més als alumnes. Treballar en un centre petit té avantatges i inconvenients, però te dóna la possibilitat de conèixer gairebé a tot l'alumnat, i si després tens la possibilitat de compartir amb ells una experiència com aquesta, és fabulós. A mi personalment m'agrada molt mantenir un contacte directe amb els alumnes i no només a l'aula. El grup d'enguany de 4t ESO són acadèmicament bastant bons i a més a més són, com deim en bon mallorquí, molt bons al·lots. Els agrada compartir les seves experiències amb tu, que els donis consells, que els ensenyis coses, que els facis quatre bromes... és a dir, els agrada que estiguis amb ells, mai els fas nosa! I a mi, sincerament, això m'encanta. Compartir estones amb els alumnes i tenir una relació amb una mica de complicitat amb ells sempre he pensat que és fonamental pel bon funcionament del centre, i sempre he intentat que sigui així. De fet, quan coincideixo amb exalumnes veig que això dóna els seus fruits, perquè mai m'he trobat amb cap que quan m'hagi vist m'hagi evitat, sinó tot el contrari, i això és molt guapo. En aquest viatge també ho he pogut tocar amb les mans. Dues exalumnes meves eren d'Erasmus a Roma, i van fer tot el possible perquè ens trobéssim; elles es van posar en contacte amb mi de seguida que van saber que anàvem de viatge allà i me va alegrar molt veure-les, veure-les tan contentes i que m'expliquessin tot el que havien fet aquells mesos per Itàlia. Alguns pensaran que això és una tonteria, però a mi me dóna molta satisfacció.

I aquesta part és una de les que enyoro més des de que som directora, ja que normalment quan vénen al meu despatx és o bé perquè n'han feta qualcuna o perquè tenen un problema. La tasca de direcció fa que passis molt de temps dins el despatx i perds una mica el dia a dia amb els alumnes, així i tot, intento trobar alguna estoneta per anar o al pati o a fer una volta pels passadissos per mantenir aquesta calidesa i complicitat que és per mi és essencial.

Aquesta és, pot ser, una reflexió una mica cursi i sentimental, i pot ser pensareu que no té gaire a veure amb el curs de funció directiva, però què hi farem, jo som així!